Benutzer:Roxedl/Parlament von Katalonien

aus Wikipedia, der freien Enzyklopädie
< Benutzer:Roxedl
Dies ist die aktuelle Version dieser Seite, zuletzt bearbeitet am 24. Juli 2017 um 19:32 Uhr durch imported>Ruslik0(599268) (Ruslik0 verschob die Seite Benutzer:Min Ga/Parlament von Katalonien nach Benutzer:Roxedl/Parlament von Katalonien: Seite während der Umbenennung des Benutzers „Min Ga“ in „[[Special:CentralAuth/Roxedl|Roxed…).
(Unterschied) ← Nächstältere Version | Aktuelle Version (Unterschied) | Nächstjüngere Version → (Unterschied)
Dieser Artikel (Parlament von Katalonien) ist im Entstehen begriffen und noch nicht Bestandteil der freien Enzyklopädie Wikipedia.
Wenn du dies liest:
  • Der Text kann teilweise in einer Fremdsprache verfasst, unvollständig sein oder noch ungeprüfte Aussagen enthalten.
  • Wenn du Fragen zum Thema hast, nimm am besten Kontakt mit dem Autor Roxedl auf.
Wenn du diesen Artikel überarbeitest:
  • Bitte denke daran, die Angaben im Artikel durch geeignete Quellen zu belegen und zu prüfen, ob er auch anderweitig den Richtlinien der Wikipedia entspricht (siehe Wikipedia:Artikel).
  • Nach erfolgter Übersetzung kannst du diese Vorlage entfernen und den Artikel in den Artikelnamensraum verschieben. Die entstehende Weiterleitung kannst du schnelllöschen lassen.
  • Importe inaktiver Accounts, die länger als drei Monate völlig unbearbeitet sind, werden gelöscht.

Das Parlament von Katalonien ist das gesetzgebende Organ der Generalitat de Catalunya. Es bildet zusammen mit der Presidència de la Generalitat de Catalunya, dem Exekutivausschuss oder der Regierung, dem Consell de Garanties Estatutàries, dem Síndic de Greuges, der Sindicatura de Comptes und dem Consell de l'Audiovisual de Catalunya die Generalitat.[1] Artikel 55 des Autonomiestatuts Kataloniens definiert das Parlament wir folgt[1]:

  1. es repräsentiert das Volk Kataloniens.
  2. es erlässt Gesetze, verabschiedet den Haushalt der Generalitat sowie kontrolliert und begleitet es die politischen Maßnahmen der Regierung.
  3. das Parlament ist unverletzlich.

Das Parlament muss aus 100 bis 150 Abgeordneten bestehen (derzeit 135)[1], die in freien und allgemeinen Wahlen bestimmt werden. Die Sitzungen finden im Palau del Parlament im Parc de la Ciutadella in Barcelona statt.

Die ersten Vorläufer lassen sich bis ins 11. Jahrhundert zurückverfolgen. Das heutige Parlament wurde 1980 wieder eingerichtet.[2]

Geschichte

Les Corts Catalanes (1283-1714)

[[File:Cortes Catalanas.jpg|thumb|rechts|Les Corts Catalanes Vorlage:AP Establertes el 1283, segons Thomas Bisson, les Corts catalanes han estat considerades pels historiadors el veritable model d'un parlament medieval. Així, l'historiador del constitucionalisme anglès Charles Howard McIlwain va escriure: "en la Definició d'organització i regularitat de procediment, ni el parlament anglès ni els estats francesos es poden comparar amb les Corts de Catalunya" del segle XIV.[3]

Els primers antecedents de la institució parlamentària catalana es remunten al segle XI, amb les assemblees de Pau i Treva i la Cort Comtal. Durant el regnat de Jaume I, la Cort Comtal es transformà en les Corts Generals de Catalunya, institució que es consolidà en regnats posteriors. Les Corts Generals tenien tres braços: el braç militar, que reunia els representants de la noblesa; el braç eclesiàstic, amb els representants de la jerarquia religiosa, i el braç reial, amb els representants dels municipis. Cal dir que sectors molt amplis de la població no hi eren representats.

Al segle XIV, les Corts Generals es transformaren en la Diputació del General o Generalitat. Durant els segles XVI i XVII, aquesta institució va actuar com a govern de Catalunya, defensant el sistema constitucional davant dels monarques de la Casa d'Àustria, que governaven des de Madrid.

Al segle XVIII, després de la Guerra de Successió, el Decret de Nova Planta va abolir qualsevol institució catalana d'autogovern.

La Mancomunitat de Catalunya (1913-1925)

Vorlage:AP No va ser fins al segle XX que va tornar-hi a haver un òrgan d'autogovern català, la Mancomunitat de Catalunya (1913-1925), que va ser abolida per la dictadura de Miguel Primo de Rivera.

Tot i que havia de tenir funcions purament administratives, i les seves competències no anaven més enllà de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l'estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714.

Estava integrada per una assemblea que aplegava els noranta-sis diputats de Catalunya a les Corts espanyoles, i pel Consell, format per vuit consellers i el President. La seva acció política va estar regida pel consens entre les diferents orientacions presents, fossin o no catalanistes.

El Parlament de la Catalunya republicana (1932-1939)

El 1931, s'instituí la Generalitat de Catalunya, i amb ella el Parlament. Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya tingueren lloc el 20 de novembre de 1932 i la sessió constitutiva s'escaigué el 6 de desembre del mateix any. La guerra civil espanyola significà altre cop la fi del parlament, el 1939.

De l'exili al restabliment (1939-1980)

A la fosca etapa entre el 1939 i el 1980 el Parlament sobrevisqué només en el desig dels patriotes catalans i la duresa d'un exili forçat després de l'abolició per la força militar de les institucions constitucionals, mentre les forces democràtiques internacionals, es rentaven les mans amb el pretext de no interferir en un assumpte intern, i tancaven els ulls als ajuts dels feixismes italià i alemany.

El Parlament avui: catalanisme, democràcia i participació (1980-actualitat)

El Parlament actual fou restaurat poc després que la Generalitat de Catalunya, i legalitzat formalment amb l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de 1979. Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya restablert tingueren lloc el 20 de març de 1980 i la sessió constitutiva s'escaigué el 10 d'abril del mateix any.

Marc Jurídic

El marc jurídic es contemplava en la llei 3/1982 de 23 de març,[4] però aquesta llei fou derogada amb l'entrada en vigor de la llei 13/2008 de 5 de novembre de la Presidència de la Generalitat i del Govern [5] que s'absté de regular el Parlament, ja que l'Estatut de 2006 en retirada la reserva de llei, quedant atribuïda íntegrament al Reglament del Parlament de Catalunya [6]

Organització

Avui en dia el Parlament de Catalunya és un òrgan de representació legislativa format per una sola cambra. Els seus membres són escollits per a períodes de quatre anys des de la data de realització de les eleccions. Des de la transició la seva elecció es fa per llistes tancades i bloquejades per a cadascuna de les quatre circumscripcions electorals actuals, les quatre províncies catalanes (des de 1979: 85 diputats a Barcelona, 18 a Tarragona, 17 a Girona i 15 a Lleida). El funcionament i organització interna del Parlament es regula mitjançant un reglament que té rang de llei.[7] La dissolució del Parlament és atribuïda expressament al President de la Generalitat.

El Ple i la Diputació Permanent

[[Fitxer:Parlament de Catalunya.JPG|250px|thumb|L'edifici del Parlament de Catalunya, situat al Parc de la Ciutadella, a Barcelona, amb l'escultura Desconsol, en primer terme]] thumb|Sala de passos perduts que mena al despatx presidencial thumb|Mesa presidencial thumb|Saló de plens Un cop realitzades les eleccions, el Parlament es constitueix en les dates segons el que disposa el decret del President de la Generalitat pel que es convocaven les eleccions, i que ha d'estar dins dels 20 dies següents al dia de la celebració de les eleccions. En el cas que no fos dictat el decret de convocatòria, el Parlament es constituirà a les deu del matí del 5è dia següent a l'expiració del termini indicat.[7] En aquesta sessió de constitució es forma una mesa d'edat transitòria que regirà la presa de possessió dels diputats electes. Els diputats prenen les seves atribucions en una primera reunió plenària constitutiva. En aquesta sessió constitutiva els diputats prenen possessió de la seva acta.[6]

El conjunt de tots els diputats és el Ple i aquest és l'òrgan suprem del Parlament, debat i decideix sobre les matèries que són de la seva competència segons l'Estatut. El ple es reuneix ordinàriament en dos períodes anuals: de l'1 de setembre al 31 de desembre; i del 15 de gener al 31 de juliol. Fora d'aquests períodes el ple no es reuneix excepte si ho demanen el President de la Generalitat; tres grups parlamentaris; la quarta part dels seus membres o la Diputació Permanent.

La Diputació Permanent (art. 65 - 67 del Reglament) assumeix les funcions del ple fora dels períodes de sessions ordinaris i en el moment que es convoquen eleccions al Parlament. La formen 23 diputats de forma corresponent a la composició relativa del Parlament. És presidida igualment pel president del Parlament.

El President i la Mesa

Präsidenten des Katalonischen Parlaments
Name Amtsantritt Besonderheiten
1928-01-29 Fehler: Ungültige Zeitangabe
JJJJ-MM-TT Fehler: Ungültige Zeitangabe
JJJJ-MM-TT Fehler: Ungültige Zeitangabe
JJJJ-MM-TT Fehler: Ungültige Zeitangabe
JJJJ-MM-TT Fehler: Ungültige Zeitangabe
Präsidenten des Katalonischen Parlaments
Name Amtsantritt Besonderheiten
1928-01-29 Fehler: Ungültige Zeitangabe
JJJJ-MM-TT Fehler: Ungültige Zeitangabe
JJJJ-MM-TT Fehler: Ungültige Zeitangabe
JJJJ-MM-TT Fehler: Ungültige Zeitangabe
JJJJ-MM-TT Fehler: Ungültige Zeitangabe

Tot seguit el ple escull per votació directa entre els mateixos diputats el president del Parlament i la mesa del Parlament que són els set diputats que regiran el funcionament intern del parlament. El President, és escollit de la següent manera:

  • Majoria absoluta en la 1a votació.
  • En cas que cap diputat obtingui majoria absoluta, es repeteix l'elecció entre els dos diputats que s'hagin apropat més a la majoria, sent escollit per majoria absoluta.
  • En cas de paritat es repeteix la votació fins a 4 vegades, si segueix la paritat és escollit el diputat de la formació amb major representació.

El president representa la institució que presideix i és responsable de fer complir el reglament i mantenir l'ordre i l'educació durant les sessions parlamentàries. La Mesa és presidida pel mateix president del Parlament, dos vicepresidents i quatre secretaris. La Mesa assisteix al President en les seves funcions. El president pot delegar algunes de les seves funcions en els vicepresidents. L'article 29.3 del reglament atribueix a la mesa les funcions de:

  • Adoptar les decisions que requereixen les tramitacions parlamentàries, en cas de dubte o de llacuna reglamentària.
  • Adoptar les decisions i les mesures que requereix l'organització del treball parlamentari.
  • Executar els pressupostos del Parlament.
  • Qualificar, d'acord amb el Reglament, els escrits i els documents d'índole parlamentària, i declarar-ne l'admissibilitat o la inadmissibilitat.
  • Decidir la tramitació de tots els escrits i els documents d'índole parlamentària, d'acord amb les normes establertes per aquest reglament.
  • Aplicar els Estatuts del règim i el govern interiors del Parlament, i elaborar les propostes de modificació que correspongui. (mesa ampliada)
  • Elaborar el pressupost del Parlament perquè, si escau, sigui aprovat pel Ple. (mesa ampliada)
  • Controlar l'execució del pressupost i presentar al Ple la liquidació corresponent en cada període de sessions. (mesa ampliada)
  • Aprovar la composició de les plantilles de personal del Parlament i les normes que regulen la manera d'accedir-hi. (mesa ampliada)
  • Complir qualsevol altra funció que li encomana aquest reglament i les de caràcter executiu que no són atribuïdes a cap òrgan específic.
  • Declara la condició de Cap de l'oposició.

Hi ha funcions que han de ser tramitades per la mesa ampliada que resulta d'afegir un diputat dels grups parlamentaris que no estiguin ja representats a la Mesa.

Grups parlamentaris

Els diputats es poden agregar per a constituir grups parlamentaris que són adscrits a un sol partit polític o coalició electoral (art. 19 del Reglament).[7] Cada diputat només pot pertànyer a un sol grup parlamentari. Cal un mínim de 5 diputats per a formar un grup parlamentari propi. Els diputats que no s'integren a cap grup parlamentari passen a formar el grup mixt.

Cada grup parlamentari pot designar potestativament un portaveu. El conjunt de portaveus, la Junta de Portaveus, assessora a la Mesa del Parlament per a l'ordenació i regulació les sessions parlamentàries, l'assignació dels escons a cada parlamentari, assignar a quina comissió s'han d'adreçar les proposicions i projectes de lleis. Els vots dels portaveus són ponderats segons el pes específic del seu grup parlamentari.

Comissions

L'elaboració de les lleis es debat normalment en comissions parlamentàries. Les comissions són agrupacions de diputats encarregats de tractar qüestions relatives a un determinat tema. Tots els grups parlamentaris tenen dret a formar part de cada comissió. En el cas que una comissió no pugui ser formada per un nombre de membres proporcional a la composició en grups del ple, hi tindran vots ponderats a la seva representació parlamentària. En són exemples la Comissió d'Economia, Finances i Pressupost o la Comissió de Política Territorial.

Les comissions es distingeixen en legislatives i específiques. Les legislatives tenen per objecte redactar les lleis per a ser aprovades en ple o bé, per delegació expressa d'aquest, ser aprovades en la mateixa comissió. Les específiques són formades per a tractar un tema concret o per a relacionar-se amb altres institucions. Són comissions específiques les d'estudi, les d'investigació, les de seguiment.

Diputació Permanent

Formada per 23 membres presidits pel president del Parlament i amb representació política proporcional a la força numèrica del ple. Tots els grups parlamentaris tenen dret a tenir-hi un membre com a mínim. La Diputació Permanent vetlla pels poders de la cambra quan el Parlament resta entre períodes de sessions, un cop expirat el mandat parlamentari o un cop dissolt el Parlament, i té la potestat de convocar el ple, sempre que sigui per majoria absoluta dels seus membres.

Funcions

  • Aprova lleis sobre matèries que l'Estatut estableix com a exclusives de la Generalitat de Catalunya i també sobre les matèries compartides amb l'Estat.
  • Aprova els pressupostos del Govern de la Generalitat de Catalunya.
  • Controla l'acció del Govern: El Parlament té el poder d'aprovar o fer caure el Govern, i al llarg de la legislatura té una funció de control atès que el Govern i el seu President són políticament responsables davant del parlament. També té competències de control dels organismes dependents del Govern i les empreses públiques.
  • Elegeix el President de la Generalitat
  • Elegeix i nomena el Síndic de Greuges
  • Elegeix vuit senadors que representaran Catalunya al Senat espanyol.

Composició

Durant el període republicà el Parlament de Catalunya estava constituït per 85 diputats. Des de la seva restauració el 1980 està constituït per 135 diputats. En les diferents legislatures la seva composició ha estat la següent (en negreta les majories absolutes):

Legislatura republicana

Vorlage:AP thumb|Façana del Parlament de Catalunya thumb|Claraboia que cobreix l'escala d'honor Eleccions celebrades el 20 de novembre de 1932:

  • ERC: 56 escons (65,88%)
  • LR: 16 escons (18,82%)
  • USC: 5 escons (5,88%)
  • PRAT: 4 escons (4,71%)
  • UDC: 1 escó (1,18%)
  • UC: 1 escó (1,18%)
  • PRF: 1 escó (1,18%)
  • PCR: 1 escó (1,18%)

Total: 85 escons

I Legislatura

Vorlage:AP Després del restabliment de la Generalitat se celebraren eleccions el 20 de març de 1980. Sobre un cens de 4.432.776 persones, va haver-hi una participació del 61,34%:[8]

  • CiU: 43 escons (27,83%)
  • PSC: 33 escons (22,43%)
  • PSUC: 25 escons (18,77%)
  • CC: 18 escons (10,61%)
  • ERC: 14 escons (8,90%)
  • PSA: 2 escons (2,66%)

Total: 135 escons

II Legislatura

Vorlage:AP Eleccions celebrades el 29 d'abril de 1984. Sobre un cens de 4.494.340 persones, va haver-hi una participació del 64,36%:[8]

  • CiU: 72 escons (46,80%)
  • PSC: 41 escons (30,11%)
  • AP: 11 escons (7,70%)
  • PSUC: 6 escons (5,58%)
  • ERC: 5 escons (4,41%)

Total: 135 escons

III Legislatura

Vorlage:AP Eleccions celebrades el 29 de maig de 1988. Sobre un cens de 4.564.389 persones, va haver-hi una participació del 59,37%:[8]

  • CiU: 69 escons (45,72%)
  • PSC: 42 escons (29,78%)
  • IC: 9 escons (7,76%)
  • AP: 6 escons (5,31%)
  • ERC: 6 escons (4,14%)
  • CDS: 3 escons (3,83%)

Total: 135 escons

IV Legislatura

Vorlage:AP Eleccions celebrades el 15 de març de 1992. Sobre un cens de 4.839.071 persones, va haver-hi una participació del 54,87%:[8]

  • CiU: 70 escons (46,19%)
  • PSC: 40 escons (27,55%)
  • ERC: 11 escons (7,96%)
  • IC: 7 escons (6,50%)
  • PP: 7 escons (5,97%)

Total: 135 escons

V Legislatura

Vorlage:AP Eleccions celebrades el 19 de novembre de 1995. Sobre un cens de 5.079.981 persones, va haver-hi una participació del 63,64%:[8]

  • CiU: 60 escons (40,95%)
  • PSC: 34 escons (24,88%)
  • PP: 17 escons (13,08%)
  • ERC: 13 escons (9,49%)
  • IC-EV: 11 escons (9,71%)

Total: 135 escons

VI Legislatura

Vorlage:AP Eleccions celebrades el 17 d'octubre de 1999. Sobre un cens de 5.293.657 persones, va haver-hi una participació del 59,20%:[8]

  • CiU: 56 escons (37,70%)
  • PSC - CpC (Barcelona): 36 escons (30,33%)
  • PSC - CpC - IC-V (Tarragona, Lleida i Girona): 16 escons (7,52%)
  • PP: 12 escons (9,51%)
  • ERC: 12 escons (8,67%)
  • IC-V: (Barcelona) 3 escons (2,51%)

Total: 135 escons

VII Legislatura

Vorlage:AP Eleccions celebrades el 16 de novembre de 2003. Sobre un cens de 5.307.837 persones, va haver-hi una participació del 62,54%:[8]

  • CiU: 46 escons (30,94%)
  • PSC - CpC: 42 escons (31,16%)
  • ERC: 23 escons (16,44%)
  • PP: 15 escons (11,89%)
  • ICV-EUiA: 9 escons (7,28%)

Total: 135 escons

VIII Legislatura

Vorlage:AP Eleccions celebrades l'1 de novembre de 2006. Sobre un cens de 5.321.274 persones, va haver-hi una participació del 56,04%:[8]

  • CiU: 48 escons (31,52%)
  • PSC - CpC: 37 escons (26,82%)
  • ERC: 21 escons (14,03%)
  • PP: 14 escons (10,65%)
  • ICV-EUiA: 12 escons (9,52%)
  • C's: 3 escons (3,03%)

Total: 135 escons (Vegeu la llista completa de diputats)

IX Legislatura

Vorlage:AP Eleccions celebrades el 28 de novembre de 2010. Sobre un cens de 5.363.688 persones, va haver-hi una participació del 58,78%:[8]

  • CiU: 62 escons (38,43%)
  • PSC: 28 escons (18,38%)
  • PP: 18 escons (12,37%)
  • ICV-EUiA: 10 escons (7,37%)
  • ERC: 10 escons (7,00%)
  • SI: 4 escons (3,29%)
  • C's: 3 escons (3,39%)

Total: 135 escons (Vegeu la llista completa de diputats)

X Legislatura

Vorlage:AP Eleccions celebrades el 25 de novembre de 2012. Sobre un cens de 5.257.252 persones, va haver-hi una participació del 67,76%:[8]

  • CiU: 50 escons (30,70%)
  • ERC: 21 escons (13,70%)
  • PSC: 20 escons (14,43%)
  • PP: 19 escons (12,97%)
  • ICV-EUiA: 13 escons (9,89%)
  • C's: 9 escons (7,56%)
  • CUP: 3 escons (3,47%)

Einzelnachweise

Siehe auch

Enllaços externs

Palau del Parlament de Catalunya

www.parlament.cat

Vorlage:Commonscat=Parliament of Catalonia